Aquesta primera part del viatge és la més dura des del punt de vista ciclístic, doncs pedalarem per un terreny de mitja muntanya amb pistes en força mal estat. Trobarem rampes contundents, camins pedregosos i, en alguns trams, el pas de vehicles ens deixaran ben empolsegats, però tot plegat quedarà compensat pels bells paisatges rurals i per la desbordant hospitalitat dels nepalesos. A més a més, com a decorat de fons tindrem cims de més de vuit mil metres, eternament blancs, que composaran una postal difícil d'oblidar.
 |
| En verd el recorregut en bicicleta des de Katmandú a Pokhara |
Vam realitzar aquesta primera part en 6 etapes de pedaleig i un dia de descans intercalat. En total uns 300 kms i 5.700 metres de desnivell positiu acumulat que vam realitzar del 30 d'octubre al 5 de novembre del 2009. A part de la primera etapa, que transcorre íntegrament per asfalt, vam mirar de pedalar per pistes rurals, fugint del trànsit i buscant la tranquil·litat dels indrets més rurals. Com a contrapartida vam trobar poques infraestructures turístiques, per no dir gairebé cap, tant sols espartans allotjaments i garitos de carretera on passar la nit i menjar alguna cosa.
 |
| Perfil del tram Katmandú-Pokhara |
El relleu, malgrat no assolir cotes molt altes (sempre per sota els 1.500 metres d'alçada), és força abrupte i, juntament amb el mal estat d'alguns trams d'aquesta primera part de la travessa, posaran a prova les nostres muntures i la capacitat de resistència de transportins i alforges. Recordem que el Nepal és un dels paisos més pobres del món i les vies de comunicació són les que són.
 |
| Recorregut que vam fer en bicicleta des de Katmandú a Pokhara |
El premi a aquestes incomoditats serà que pedalarem per uns indrets de gran bellesa, amb un teló de fons dificilment igualable, doncs com a decorat tindrem ni més ni menys que la serralada més alta del món, l'Himàlaia, gaudint d'excel·lents panoràmiques de cims de més de 8.000 metres, com ara el Manaslu, els Annapurnes o el Dhaulagiri.
 |
| El temple de Swayambhunath o temple dels monos |
Però abans d'emprendre la ruta en bicicleta vam visitar la trepidant Katmandú, deambulant pels seus carrers i visitant indrets tant espectaculars com el complex de temples de Swayambhunath, conegut també com el temple dels monos, ja que aquí aquest animal sagrat prolifera considerablement. Allà on vagis fes el que vegis, així que, igual que els natius, vam fer rodar les rodes de les oracions budistes demanant sort abans de partir.
 |
| Escolars nepaleses fent girar les rodes d'oració budistes |
 |
| Allà on vagis fes el que vegis |
 |
| En bicicleta per la plaça Durbar de Patan |
Amb un cop de bicicleta també vam visitar l'espectacular plaça Durbar de Patan, ciutat solapada amb Katmandú. Es tractava d'una consecució de temples impressionants, declarats Patrimoni de la Humanitat, construïts al llarg de diferents dinasties de governants i exemple d'harmonia entre els símbols i monuments budistes i hindús. Moure's entre aquests temples tant impactants ajuda a imaginar-se la prosperitat i poder de la regió durant el seu període d'esplendor.
 |
| Per fi lluny del caos de Katmandú |
Una vegada iniciada la travessa el més estressant fou escapar del trànsit caòtic de Katmandú i la seva perifèria. Un embús monumental de quilometres ens va acomiadar de la ciutat i quan per fi vam deixar la carretera principal, va començar a mostrar-se'ns la autèntica bellesa del país i l'esperit tranquil del tarannà nepalès que tant costa de trobar a les zones urbanes.
 |
| Petits assentaments newar |
Aquesta primera part de la travessa transcorre per les fèrtils valls centrals del Nepal, on predomina la cultura newar, la més representativa i estesa d'aquesta regió propera a Katmandú. Passarem per innumerables assentaments rurals d'aquesta ètnia, amb les seves típiques construccions de pedra, fang, fusta i totxo massís ceràmic.
 |
| El barret i l'armilla són insignes de la vestimenta masculina newar |
La vestimenta newar també és força característica, sobretot el típic barret acolorit i les armilles que porten els homes d'aquesta cultura ancestral tant arrelada en aquesta regió del Nepal. De fet, les antigues dinasties newar són les responsables de la impressionant monumentalitat dels complexes de temples que hi ha a la Vall de Katmandú.
 |
| La Montse creuant camps d'arròs sobre la bicicleta sota la mirada de l'imponent Manaslu (8.156 m) |
Els poblats que travessàvem estaven en lluita constant amb un relleu abrupte que els camperols s'entestaven a modelar, amb la verdor dels arrossars escalonats per les faldes d'aquesta muntanyosa regió, als peus de la serralada de l'Himàlaia.
 |
| Dones recol·lectant arròs |
 |
| Nenes nepaleses anant a l'escola |
Una altra de les estampes predominants d'aquesta travessa foren les llargues caminades dels infants per arribar a les escoles. A certes hores del dia ens creuàvem amb nombrosos grups de joves estudiants que anaven o retornaven d'estudiar recorrent a peu el llarg trajecte, doncs el transport escolar era inexistent. Fins i tot les bicicletes eren rares de veure.
 |
| Arribant en bicicleta a Gorkha |
Després de tres dies durs de pedaleig per terrenys muntanyosos, pistes en mal estat i petits assentaments rurals, vam arribar a Gorkha, poble relativament gran a mig camí entre Katmandú i Pokhara, capital del districte amb el mateix nom i un excel·lent lloc per a recuperar forces, doncs hi havia allotjaments nets i còmodes i petits restaurants amb bona cuina nepalesa.
 |
| Vam arribar a Gorkha a últimes hores de la tarda |
Gorkha està considerat el centre de la cultura newar, que és la responsable dels monuments de maó i fusta tan característics d'aquesta zona del Nepal. Aquí va néixer el rei Prithvi Narayan Shah, fundador de la dinastia Shah i que el 1769 va unificar diferents estats que foren l'embrió del Nepal tal i com el coneixem. Precisament feia només un any, el 2008, finalitzà aquesta dinastia, doncs el parlament va abolir la monarquia i proclamà una república.
 |
| El palau |
Durant el dia de "descans" vam pujar els 1.500 esglaons que porten a Gorkha Durbar, un temple de visita obligada construït dalt d'un turó amb vistes des dels Annapurnes fins al Ganesh, passant pel Manaslu. Fou el palau dels Shah i actualment és un lloc de pelegrinatge dels newar i s'hi sacrifiquen diàriament tot tipus de d'animals en honor a la deessa hindú Kali.
 |
| De nou pedalant pel Nepal més rural |
Després d'haver descansat de la bicicleta un dia, vam emprendre la nostra travessa. Tot just deixar Gorkha enrere, ens vam submergir de nou en el Nepal més rural, passant per petits assentaments d'agricultors, pedalant per pistes en mal estat i travessant amples llits de grans rius que baixaven ben bé del cor de la serralada dels Himàlaia.
 |
| Travessant els amples rius provinents directament de l'Himàlaia |
Sort que ens trobàvem a la temporada seca i que l'època de desgel ja havia passat, no volíem ni imaginar-nos les dificultats afegides que devia patir la població per desplaçar-se per aquells territoris sense carreteres asfaltades durant la temporada de pluges, quan els rius devien fer autèntica basarda i les pistes un autèntic fanguer.
 |
| - Espero que avui ens puguem dutxar... |
Però no tot foren flors i violes, ja que les pistes que travessaven aquests paisatges bucòlics no sempre estaven tal i con ens hagués agradat. Hi havia trams tranquils i solitaris, però d'altres on el freqüent pas de camions destarotats ens deixava enfarinats de pols de dalt a baix. Per acabar-ho d'adobar la fumera negra del motor atrotinat ens obligava a mirar de no respirar durant uns moments.
 |
| - Voleu que us arrossegui amb la bici? |
Malgrat estar a la temporada seca, tampoc era estany trobar-nos algun tram de pista ben enfangat, en obres o en molt malt estat, però miràvem de fer com els nepalesos i superar els inconvenients amb un somriure a la cara, encara que no sempre resultés fàcil. Sort que amb la bici al final sempre acabes passant per tot arreu!
 |
| Llac Phewa des de les afores de Pokhara |
Finalment, després de 6 etapes de pedaleig i una de descans a Gorkha, vam arribar a Pokhara, ciutat que, malgrat ésser una meca turística des de fa molts anys, conserva encara cert encant, amb el bonic Llac Phewa davant mateix i amb un entorn privilegiat, rodejada de petits turons amb excel·lents panoràmiques als Annapurnes. La ciutat fou un bon lloc per descansar bé i recuperar forces doncs està farcida d'allotjaments i restaurants de tota mena.
Aquí va finalitzar la primera part de la nostra travessa del Nepal en bicicleta, de Katmandú a Pokhara. Ara tocava aparcar els cavalls de ferro i realitzar una travessa a peu de gairebé 3 setmanes, enllaçant un parell de trekkings al voltant dels Annapurnes. Després tornaríem a Pokhara per agafar les bicicletes de nou per creuar el Nepal de nord a sud, fins a les calentes planes del sud, limítrofes amb l'Índia, per retornar després fins a Katmandú i tancar així el cercle iniciat gairebé dos mesos abans.
Cliqueu aquí per acompanyar-nos en la travessa a peu dels Annapurnes:
O aquí per anar directament a la 3a part del viatge, de Pokhara a Katmandú creuant les planes del Terai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada