Conegut com el paradís pels amants del trekking, el Nepal amaga zelosament un enorme potencial per als aficionats a la btt d'exploració o al cicloturisme. Certament no esperem trobar l'espectacularitat dels clàssics circuits a peu pel cor de l'Himàlaia, però tampoc trobarem les connotacions que comporta el turisme. Ens esperen pistes polsoses, rampes d'insomni i camins pedregosos que posaran a prova la nostra bici i la nostra capacitat de patiment, però ens veurem àmpliament recompensats per uns paisatges increïbles i per l'hospitalitat desinteressada d'una població rural que encara viu al ritme de les collites, venera el sol, la pluja i unes muntanyes sagrades eternament blanques que, amb més de vuit mil metres, ens faran de decorat de fons, composant una postal difícil d'oblidar. Qui estigui disposat a acceptar les incomoditats que suposa la manca d'infraestructures, compta amb un bast i variat territori per a descobrir, allunyat de l'embat turístic, on les sensacions intenses estan garantides i el contacte amb una senzilla però hospitalària població, ens recordarà que per a ser feliç no cal pas tant com creiem.


Mapa general. En vermell el recorregut realitzat en bicicleta i en blau a peu
Durant els mesos de novembre i desembre del 2009, la Montse i jo vam realitzar un viatge per diferents regions del Nepal que ens va permetre gaudir de la extrema bellesa d'aquest país i adonar-nos de la seva gran variabilitat paisatgística i cultural. Van ser gairebé dos mesos d'aventura, farcides d'intenses sensacions i moments inoblidables que ens agradaria compartir i, de pas, donar un cop de mà a qui vulgui preparar-se un viatge per aquest país tant espectacular.



Mapa augmentat. En vermell recorregut realitzat en bicicleta i en blau a peu
De manera resumida podríem dividir aquest viatge en 3 parts. La primera va ser una setmana de travessa en bicicleta des de Katmandú, capital del país, fins a Pokhara. La segona foren unes 3 setmanes a peu enllaçant un parell de trekkings al voltant dels Anapurnes, amb principi i fi a Pokhara. Després d'uns dies de descans iniciàrem la tercera part, un parell de setmanes de travessa en bicicleta des de Pokhara fins a Katmandú, tot creuant el sud del país i tancant el cercle.



Mapa de relleu. En vermell el recorregut realitzat en bicicleta i en blau a peu
Resumint també, podríem dir que la primera part fou per terrenys molt abruptes i muntanyosos però sense  grans cims, amb la serralada de l'Himàlaia com a decorat de fons. La segona part, el trekking, va transcórrer ben bé pel cor d'aquesta serralada, superant colls de més de cinc mil metres. Finalment la tercera part tingué lloc bàsicament per les extenses i caloroses planes del sud, limítrofes amb l'Índia. En total foren 1.050 kms en bicicleta amb un desnivell positiu acumulat de 12.500 metres.



Pedalant pel Nepal rural


Viatjar per pistes i camins de les regions rurals d'aquest bell país és un autèntic viatge en el temps. La modernitat, que avança a marxes forçades a les ciutats més importants i als indrets més turístics, encara no ha arribat a la gran majoria del país. El mode de vida tradicional i els valors humans que encara imperen en les comunitats rurals, ens ajuden a imaginar- nos com devia ser la vida fa molts anys en el nostre racó de món.






L'Himàlaia serà el decorat de fons de les nostres pedalades
La ubicació del país, amb la carena muntanyosa més alta del món fent de frontera nord amb el Tibet i les immenses planúries selvàtiques fent de frontera amb l'Índia, conformen un territori d'una  extrema variabilitat climàtica i paisatgística, un autèntic diamant en brut per al viatger àvid d'aventures, on els decorats de fons que acompanyaran les nostres pedalades impregnaran els nostres records per sempre més.




Rostres ovalats i ulls afusats


Aquesta variabilitat climàtica i paisatgística va acompanyada del mosaic ètnic i cultural de la seva gent, amb trets físics tant distants com els esvelts cossos de pell fosca i enormes ulls de la població més propera al subcontinent indi, o com els ovalats rostres amb galtes cremades i ulls afusats dels descendents de les tribus mongoloides de les altiplanúries del nord d'Àsia.



Pell fosca i ulls grans


Al Nepal et fan sentir com a casa
Però si una característica destaca en tot aquest popurri d'ètnies i cultures, és l'extrema hospitalitat de la seva gent. La bondat i la joia de viure que impregna la seva quotidianitat queda reflectida en els seus somriures transparents i en la brillantor de la seva mirada. Una hospitalitat desinteressada que, malgrat la gran distància que ens separava de les nostres llars, ens va fer sentir sempre com si estiguéssim a casa...




Un somriure sempre ho arregla tot!

Malgrat l'inconvenient de l'idioma, sempre ens vam sentir acollits i ben tractats. Quan ens vam perdre sempre s'esforçaven tant com podien per indicar-nos el camí, quan no vam trobar cap hostal per dormir, ens van oferir la llar i ens van cuidar com a autèntics amfitrions i, quan l'idioma era una barrera i no sabíem que dir, senzillament ens regalaven un somriure d'orella a orella




- Em sembla que em quedo aquí!

Allà on vam estar, la gent es va esforçar perquè ens sentíssim a gust, i això és un dels més grans records que en emportem d'aquest país. La amabilitat i hospitalitat del poble nepalès estan al l'alçada dels seus espectaculars paisatges, fins i tot superen als cims més alts de les seves muntanyes, lo qual és dir molt.























































































Realitzant el trekking de la volta als Annapurnes 

Als territoris que vam travessar amb la bicicleta hi imperava un mode de vida tradicional, basat sobretot en l'agricultura i la ramaderia de subsistència. Eren regions apartades dels cims més alts de l'Himàlaia, i per tant, de la pressió turística. Però viatjar al Nepal sense realitzar algun dels importants trekkings per la serralada més alta del món seria una autèntica llàstima, així que aprofitant que la nostra ruta ciclística passava per Pokhara, vam aparcar les muntures de ferro per enllaçar un parell dels trekkings més famosos de la regió.




Tram de l'Annapura round
Fou una excel·lent idea, per descansar uns dies de les bicicletes i per gaudir d'un dels paratges més espectaculars que es poden trobar, immersos ben bé a les entranyes de l'Himàlaia. Primer vam realitzar la volta als Annapurnes, conegut com Annapurna Round, creuant el coll de Thorung La, de 5.416 metres d'alçada, i enllaçant amb trekking del Camp Base de l'Annapurna, conegut com a ABC (Annapurna Base Camp) o Santuari dels Annapunres.






































Arribant a Lumbini 

Després d'uns dies de recuperació a la turística Pokhara, vam reprendre el nostre viatge sobre dues rodes, creuant el país de nord a sud, fins arribar a Lumbini, població on va néixer Buda. Els paisatges, els rostres, la cultura, el clima, aquí tot era diferent del que havíem vist fins ara. Estàvem a tocar de l'Índia i la seva influència es notava per tot arreu.





Dones tibetanes rendint culte a Lumbini, on va néixer Buda

A les proximitats de Lumbini el budisme tibetà i l'hinduisme convivien en perfecta harmonia. Milers de budistes vinguts d'arreu inundaven les proximitats del lloc on va néixer Buda, autèntic indret de culte i peregrinació. Caps rapats i ulls ametllats convivien amb les rastes i llargues barbes dels shadus hindús.






Monjos budistes a Lumbini
Vam seguir pedalant, ara d'oest a est, per les extenses planes selvàtiques del Terai nepalí, paral·lels a la frontera índia. A mesura que ens allunyàvem de Lumbini, el budisme anava minvant en pro de la cultura i religió hindú. Vam creuar també el Parc Nacional de Chitwan sobre la bicicleta i vam seguir encara més enllà, fins a canviar el nostre rumb cap al nord per arribar de nou a Kathmandú.





En bicicleta pel Terai, al sud del Nepal

Pedalar per aquesta regió del sud del Nepal fou un autèntic regal per als nostres sentits. Sense grans ciutats ni aglomeracions, el Terai va resultar ser un indret d'idíl·lica bellesa, poblats rurals que vivien al ritme de les estacions s'anaven succeint un darrera l'altre. Escenes bucòliques d'una vida tradicional totalment basada en l'agricultura sobre un territori pla i molt fèrtil.




Una família del Terai indicant-nos el camí

L'hospitalitat tant característica del poble nepalès prenia aquí el seu màxim esplendor. Preguntar algun dubte sobre la ruta ja era motiu suficient perquè es delissin per ajudar-te i et convidessin a casa de manera totalment desinteressada. Uns quants anys després, escrivint aquestes ratlles, us podem assegurar que aquells paisatges i aquella gent ens van robar el cor per sempre més.














































Pedalant cap a Katmandú

Amb certa  recança, però amb les alforges plenes de bons records i bones vibracions, vam abandonar les planes nepaleses del Terai per a tancar el nostre bucle ciclístic i retornar a Katmandú, capital del país i punt de partida del nostre periple. El terreny es tornava a ondular però la població seguia sent bàsicament rural, dedicada l'agricultura i ramaderia de subsistència.




A Katmandú es respira un ambient molt especial


Un viatge complert pel Nepal no podia acabar sense dedicar uns dies a descobrir la exuberant Katmandú, trepidant ciutat on el caos i el desordre conviuen en estranya harmonia amb la serenor del budisme tibetà i el complex univers de l'hinduisme. Una ciutat trepidant i desbordant d'energia que atrapa com un imant al viatger curiós de descobrir els seus infinits racons, tots ells interessants i amb personalitat pròpia.










































Famílies nepaleses batent el gra
Un viatge en bicicleta pel Nepal més rural és una autèntica immersió en una simbiosi de cultures ancestrals, religions contraposades i universos paral·lels, tots ells convivint alhora i oferint al viatger un còctel de sensacions i un autèntic viatge al passat, un passat on encara no ha arribat la mecanització i les diferents famílies  s'ajunten per a realitzar les feines del camp i celebrar les festivitats.







Viatjar en bicicleta pel Nepal és també un viatge introspectiu














Però no només és un viatge al passat, representa també un viatge introspectiu cap al nostre interior. El ritme pausat de la bicicleta ens permet assaborir cada estampa que ens regala el paisatge i retornar cada mirada còmplice que ens dediquen. Els pocs bens materials que hi caben a les alforges ens obliga a dependre de la bondat de la gent, a tenir contacte amb els nepalesos més humils i, al final del nostre viatge introspectiu, aprendre que per a ser feliç no cal tant com creiem...
























Així doncs, si ens voleu acompanyar en aquest periple travessant el Nepal a lloms de les nostres bicicletes, només heu de clicar el seguent enllaç:

Comença l'aventura!!!!